Amb els anys setanta arriba, no només l’esperada democràcia, també una crisi econòmica d’abast mundial; en aquest context la pel·lícula es planteja el futur que li espera a la classe obrera front l’economia capitalista que força reconversions industrials, tancament de fàbriques i acomiadaments.
A Espanya, malgrat les lluites i les reivindicacions obreres, el sindicats acabaran pactant amb la Moncloa, acceptant que la Constitució estableixi l’economia de mercat com a model pel nou Estat Espanyol. La pel·lícula va tenir molt poca visibilitat, i es que venir a coincidir amb la dissolució del moviment activista de lluita antifranquista que es va produir durant la transició.